Passejaré, encara, pel vell caminet;
paratge on corre lúdica la meva infància.
Retrobaré l’encís llunyà de l’enyorança
entre les roques i aigües d’un vell indret.
Assossegadament, copsaré l’aire net,
tot flairós d’herba i mar, munió de fragància;
invocant, jovenívola, la benanança
fabulosa del temps que vaig ser un fillet.
Pels enfonys i memòria del meu conhort
escoltaré les velles aigües grunyir:
Quins governants tenim; Capital assassí!!
Ploraré, cales íntimes del meu record
en veure els greixos sèptics surar en el nou port
i ofeguin, resistent, l’últim vogamarí.
Joana Casasnovas
Quina raó que tens, i a sa platja Gran d´aqui a uns anys no se hi podrá ni nadar